jordicamellweb

‘Where the City Ends’, el darrer àlbum de Jordi Camell, es presenta al Palau de la Música Catalana

El pianista i compositor Jordi Camell va presentar el passat 21 d’octubre del 2024, al Palau de la Música Catalana, el seu darrer disc Where the City Ends, un quadern íntim on la música i el silenci es troben. L’acte va comptar amb la participació del pianista Francesco Tristano, productor del disc i autor de la reinterpretació del tema Trac, i la presentació va ser conduïda pel periodista Pere Andreu Jariod. Aquest projecte, editat per Columna Música (2023), és un mosaic de peces escrites al llarg dels anys que, com radiografies de l’ànima, retraten el paisatge interior de l’autor.

Les composicions, acompanyades de versos poètics i imatges evocadores, ens transporten a espais on la memòria i la nostàlgia conviuen amb l’instant present. Camell descriu aquest treball com un viatge solitari, navegant entre la foscor i la llum, on “tot comença, tot acaba i tot recomença en un únic instant”. Per al músic, el silenci és un element molt important en aquest viatge. “El silenci no és absència, sinó presència. En tot cas, és la presència de l’absència. Per tant, sempre hi és.”

Amb peces com Camí de la sínia, que evoca el camí ja inexistent de la infantesa perduda en el temps i Trac, un remolí d’ansietat i pànic, la música de Camell oscil·la entre emocions universals i reflexions profundament personals. Seoraksanens porta a paisatges màgics que ens fan escoltar el silenci sonor, mentre que Where the City Ends, peça central del disc, explora el silenci com a memòria i supervivència. En El rayo que no cesa, una peça que acompanya la narració que fa Mario Gas del poema de Miguel Hernández, hi retrobem un espai on la música dialoga amb el buit i la paraula. A long Story esdevé un ressò de la vida, de l’amor i del dolor mentre que Pullman sulla neve és l’aproximació a la nostàlgia d’un fet que encara no s’ha esdevingut. Equip-o ens acompanya, ple de coratge i esperança, per l’oceà desenfrenat per les tempestes de la existència i tant D com Xic Vals ens recullen en el més profund de la tendresa i de la “solitud sonora”. L’Havanera per a la fi del món és el darrer silenci del quasi-res que condueix l’home per l’espai ingràvid que hi ha fora de l’atmosfera d’aquest món.

L’àlbum, destacat per la crítica, ha estat considerat una de les obres més rellevants de 2023. En paraules del mateix Camell, “La vegetació neix, floreix, es marceix i torna a néixer. Sempre és igual, però mai no és la mateixa”. Aquesta vitalitat impregna tot el projecte, una invitació a escoltar, a observar i a redescobrir el que la música ens diu des del silenci.